Josep Campaner. La lluita contra el noma

Un nin camperol, un adolescent poc estudiós, un aprenent de paleta, un treballador de base a un hotel no massa gran, un factòtum d’aquest mateix hotel, un recepcionista d’un dels establiments d’una cadena important… Un pare de família nombrosa… Un individu inquiet, nerviós i emotiu… Una persona «normal» que, en un tres i no res, es transmuta en líder d’una ONG, la Fundació Campaner, i es compromet fins al moll dels ossos en una lluita titànica contra la misèria i la malaltia d’uns infants en un país remot, absolutament allunyat de l’univers quotidià del seu entorn immediat i mediat. Una persona anodina que, un bon dia, talment el protagonista d’una pel·lícula d’aventures, tresca per deserts africans i salva infants i arreplega diners i medecines, i edifica centres sociosanitaris i engega projectes, i surt a la televisió amb la família, en un entorn que ell ha configurat, amb infants i homes i dones exòtics, d’aquells que només veiem al cinema o als reportatges mediàtics… Però, i això encara sobta més, ell és ell: continua l’home senzill, rialler, de llagrimeta fàcil, de paraula amable, d’una naturalitat i senzillesa aclaparadores. (De la nota preliminar de l’autor)