La irrefrenable curiositat d’Alexandre Font per tal d’arribar a conèixer un llunyà avantpassat és, en realitat, l’embrió d’aquest llibre. Tota la recerca d’informació a biblioteques i arxius va dur l’autor a descobrir un breu esbós d’autobiografia —un «egodocument», insòlit a les nostres terres— a un protocol d’Antoni Tries. Aquesta primera passa en la reconstrucció del passat va conduir a d’altres notícies que ultrapassen l’interès purament personal, i que ens dibuixen un personatge que s’havia de rescatar de l’oblit: noble, notari, corsari, soldat i, probablement, també mercader; Antoni Tries és, sens dubte, un fidel reflex de la seva època.