De Barcelona. Crónicas fugaces

El lligam vivencial, intel·lectual i professional de Miquel dels Sants Oliver amb la ciutat de Barcelona va ser intens i de llarga durada. […] Entre el 1906 i el 1919 hi fou un veritable prohom. A més de ser el director de dos diaris molt im­por­tants de la ciutat, a més del quasi miler d’articles que va publicar, va tenir una presència pública considerable i una implicació directa en la vida de diverses entitats rellevants. […]

Oliver va publicar a La Ilustración Artística, entre el 1906 i el 1916, cent vint-i-un articles. A partir de 1908, hi va col·laborar amb una continuïtat mensual. El material que hi va treure pot ser dividit en quatre grups: el primer, «Por las tierras poéticas. Mallorca», quatre reportatges sobre diferents indrets de l’illa (Palma, la vall de Sóller, els paratges de Valldemossa i Deià i, finalment, les coves subterrànies de Manacor i d’Artà); el segon, tres co­men­taris sobre la V Exposició Inter­na­cional d’Art que va celebrar-se a Barcelona l’any 1907; el tercer, quatre articles sobre escriptors (Zorrilla i Bécquer) i gèneres literaris (el teatre castellà i les epopeies); finalment, la secció titulada «De Barce­lona. Crónicas fugaces», que va durar del gener de 1908 al desembre de 1916. Una crònica mensual destinada a informar els lectors de La Ilustración Artística sobre els temes d’interès i més diversos que fessin referència a la capital catalana. El mateix Oliver va afirmar que les seves cròniques «por hábito y na­turaleza [estan] consagradas a asuntos amenos y apacibles» i que els temes que sobretot pretenia tractar eren «el arte, las ideas, la cultura, la vida de Barcelona». […] Tanmateix, és evident que aquestes «Crónicas fugaces» d’Oli­ver tenen molta substància, tant de caràcter informatiu com reflexiu. Són ben útils per a conèixer la Barcelona del període anterior i posterior a la Setmana Tràgica i també per a dilucidar el pen­sa­ment i l’actitud vital d’un in­tel­lectual que al mateix temps era re­for­mista i conservador, cata­la­nista i alhora compromès amb la re­generació d’Espanya, en un temps de convulsió política i d’incertesa històrica. (De l’estudi intro­duc­tori de Damià Pons)