Mestres i amics. Articles

Mestres i amics. Articles recull els materials de Miquel dels Sants Oliver que inicial­ment formaren els volums quart i cinquè de les seves Obres catalanes, publicades poc després de la seva mort, segurament el mateix 1920, per Francesc Mateu, res­ponsable de l’editorial Il·lustració Catalana. […]

En conjunt, hi són reunides peces molt diverses. Abracen des de notes puntuals, que pressuposen un seguiment atent de l’actualitat cultural, fins a la presentació de personatges admirats, sobretot relacionats amb la seva joventut mallorquina que, una vegada fixada la residència a Barcelona, el juliol de 1904, sempre va tractar amb nostàlgia. Això, a més dels dos estudis extensos sobre Aguiló i Maragall, als quals cal afegir «A propòsit d’Almirall», que té l’origen en els articles que el 1911 va pu­blicar a Ilustració Catala­na. Aquests tres són treballs importants perquè, com és sabut, Almirall, Aguiló i Maragall foren els «mestres» que més l’in­fluïren, al costat d’uns pocs més, entre els quals destaquen Jaume Balmes, Josep Maria Quadrado i Joan Sardà. Tots junts, però, conformen un llibre miscel·lani, que té l’interès de presentar molts dels temes que l’interessaren i que deixa entreveure clarament algunes de les línies mestres del seu pensament. No n’exhaureix cap, però en mostra moltes i s’hi pronuncia amb claredat. Oliver va ser molt fidel als seus plan­tejaments intel·lectuals i, per això, va fer ús d’unes determinades «autoritats» con­tem­porànies, a què va acudir amb reite­ració, i va repetir unes matei­xes valo­racions històriques que relacionà amb les seves inquietuds públiques i amb les seves posicions civils. L’alta valoració que sempre va fer de la Renai­xença, la seva adscripció al regenera­cionisme i al regionalisme polítics, la defensa de la llengua catalana, la denúncia de l’estructura excessivament unifor­mista i centralista de l’estat espa­nyol són constants que podem trobar en molts dels seus escrits i que aquí s’expo­sen amb con­tundència. (Del pròleg de Joan Mas i Vives)