De l’agre de la terra

S’ha repetit tantes vegades que Costa és bàsicament un poeta líric i que la producció narrativa dins la seva obra –amb l’excepció, acceptada per tothom, de «La deixa del geni grec»– n’és una part marginal, que encarar-se amb el seu primer llibre decididament narratiu fa un cert respecte. I més si aquest llibre és De l’agre de la terra, sistemàticament subestimat en qualsevol estudi crític de conjunt de la producció poètica de Costa. I tanmateix, Costa, en una època determinada, opta, amb tot el rigor amb què tracta sempre la seva tasca poètica, per centrar-se en una poesia que «conta històries» i fruit d’aquesta dedicació serà el llibre que avui tractam. El seguirà per aquest mateix camí Tradicions i fantasies (1903); entre aquests dos títols haurà aparegut Líricas (1899) escrit amb anterioritat però en el qual treballarà en la mateixa època en què crea bàsicament poesia narrativa en català.