L’any 1899 aparegué Líricas de Miquel Costa i Llobera, l’únic volum en llengua castellana del poeta, que oferia obra escrita al llarg de tres períodes de la seva vida: l’anterior a l’anada a Itàlia, el corresponent al sojorn a la Ciutat Eterna i el relatiu als vuit anys posteriors a la tornada a Mallorca. Els millors poemes pertanyen, sens dubte, al segon període, quan el poeta connecta plenament amb una romanitat que, com a fill de Pollença, l’havia bressolat i havia guiat les seves primeres passes. El volum fou ben acollit per amics i benefactors, principalment per Antoni Rubió i Joan Lluís Estelrich i per critics excepcionals com Marcelino Menéndez Pelayo i Juan Valera, tots ells conven­çuts que l’obra de Costa no desmereixia en absolut de la dels seus contemporanis.