Infantarà la nit

18,00

«És de Diego Sabiote de qui vull parlar, enteneu-me: de l’inoblidable com a clau poètica d’Infantarà la nit. Per a l’autor, l’inoblidable no succeeix exteriorment, sinó que s’esdevé dins nosaltres com a experiència de la realitat… L’inoblidable no és pròpiament la memòria ni el record, sinó una presència que actua en el temps i que s’actualitza en nosaltres com a esqueixament, com a crit o com a ferida del cor. L’inoblidable és també el patiment de la injustícia i l’acusació muda que sorgeix de l’ànima sotmesa per la força… Infantarà la nit se situa expressament en l’espai de la finitud, en la fosca que ressona com a silenci… La nit que ha d’infantar és la nit de la resposta; la nit, com si diguéssim, de la debilitat de la resposta que es fa paraula per anomenar l’inoblidable. Sí, es tracta d’una nit feble perquè la nostra veu també és feble, maldestra davant les empremtes borroses de la llum. La bellesa, aleshores, ocorre com si fos a desgrat nostre —el vol de la ratapinyada que subratlla, amb tinta invisible, la promesa de la nit… Els cans de la ciutat, les roses, el cant de les oronelles, els jueus, els gitanos i els negres, el crit adolorit dels segles, l’ànima baldada per la nit fosca —tot això és l’inoblidable. I és inoblidable perquè s’esdevé en l’home com una pregunta que reclama resposta, que exigeix de nosaltres que siguem sentinelles de la llum a la diàspora.» (De la presentació de Daniel Capó Laisfeldt.)

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continuau navegant estau donant el vostre consentiment per a l'acceptació d'aquestes cookies i de la nostra política de cookies.

ACCEPTA
copii violati porno cu copii porno cu animale porno cu minori filme porno