L’escala de Jacob

«El títol del llibre representa tota una troballa. Poques imatges bíbliques tan fecundes com aquesta: l’escala de Jacob. Pertany al primer llibre de la Bíblia, el Gènesi (28, 10-22). L’evocam. Jacob tingué un somni, va somniar amb una escala posada a terra el cim de la qual tocava el cel. Els àngels hi pujaven i baixaven. El Senyor hi era a damunt i digué a Jacob: “La terra on dorms la donaré a tu i a la teva descendència”. La imatge s’ha conservat com a patrimoni del poble jueu. El mitjà literari ha estat aquesta transfigurada poesia que ens ofereix en el seu meravellós llibre. Per defensar Déu no hi ha fet servir una reivindicació altiva, ni una apologia, com a armes enfront de l’ateisme o l’agnosticisme regnants. Ell ens hi conta allò que profusament ha vist. Ha contemplat en aquesta terra, en aquests tres monestirs, el gran silenci eloqüent de Déu. Ha aconseguit expressar-lo. Els tres monestirs de Montserrat, Solius i Poblet configuren la tendresa i l’espiritualitat de l’autor. Aquesta obra ens permet decantar el vel i guaitar aquesta nova Jerusalem, on la terra està enjoiada amb els ornaments d’una esposa per al seu espòs i glateix per celebrar unes noces eternes. Creim en el miracle. És possible veure’l i avançar-lo. Aquest llibre és anticipació i penyora d’aquest somni de la humanitat i d’aquesta visió còsmica que fa ja molts de segles va tenir el patriarca Jacob quan va somniar una escala; i que en els nostres dies en Diego Sabiote ha gosat també somniar i contar en visió poètica. Des d’aleshores la terra es diu —tant de bo que el sentit s’acompanyi de la realització— Betel, que significa casa de Déu (Gn 26,19).» (Del pròleg de Francisco Contreras Molina.)