En l’àmbit de la cultura popular es dóna amb més intensitat la presència dels dos elements indispensables per a l’elaboració de creences religioses: la imaginació i la sensibilitat. El poble desitja explorar els misteriosos àmbits sacres i divins: Déu, les nostres relacions amb ell i el món futur. No es conforma amb el que li ofereixen les religions elaborades al llarg de mil·lennis, vol aportar les conquestes dels seus somnis i dels seus desigs i posa en marxa la seva imaginació. […] El camí real que ens porta a la religió és el de la nostra sensibilitat: necessitam trobar alguna explicació a les nostres ànsies de felicitat, a la superació de la soledat, a gaudir d’una seguretat quasi absoluta… La resposta és Déu, la providència i l’esperança d’una altra vida.