Les rondaies mallorquines. Identitat i etnografia

Llegint les rondaies, entram a les possessions i a les cases d’un temps, acompanyam els bovers, els parellers, els segadors, els pastors, veim com vestien homes i dones, com treballaven els fusters, els terrissaires, com es viatjava dintre de l’illa i com eren els perillosos periples a la nostra mar mediterrània, com es preparaven els aliments i com s’utilitzaven les fonts d’energia, el treball de les bísties i dels homes i de les dones, l’aigua, el vent, el foc, també hi havia metges, malalts i medicines, que ara ens semblen estranyes. Sorgeix un reialme de fantasia on a cada racó de la casa, a cada indret del camí, al fons d’un pou, en els creuers ens apareix la fada, la bruixa, el bruixot, l’animal totèmic… Així són les rondaies: un regne que ens aproxima a l’infinit de la felicitat i a una vida dura i laboriosa. Els contes l’endolcien aconseguint fer oblidar cada vespre al calor de la llar les penes i els sacrificis. Els nostres avantpassats somniaven així un món d’il·lusions.