Arnau Pons (Felanitx, Mallorca, 1965). És poeta i viu a Barcelona. Compagina l’escriptura de creació i l’assaig amb la traducció literària. Els seus llibres de poemes han estat publicats en tiratges reduïts, sempre a Negranit. Cal destacar A desclòs, Desertar i Dessecament (poema en prosa, homònim, publicat a l’antologia Tenebra blanca de Sam Abrams), així com els nou poemes d’un llibre inèdit, La contraclau, publicats a l’antologia Sense contemplacions de Manuel Guerrero. A més, ha publicat poemes esparsos a Reduccions i Papers de Versàlia. És també autor de comentaris sobre l’obra de poetes catalans (Espriu, Marçal, Bauçà, Ferrater) i d’autors estrangers (Blanchot, Celan, Bachmann). Ha traduït, entre altres, Luiza Neto Jorge, Jacques Dupin, Paul Celan, Mário de Sá-Carneiro, Herberto Helder, Maurice Blanchot, Dino Campana, Nelly Sachs, Ingeborg Bachmann, Jean Bollack, Peter Szondi, Óssip Mandelstam i Hélène Cixous. Un interès per les llengües minoritàries l’ha menat a escriure circumstancialment poemes en judeoespanyol (Solombra menazada) i a traduir a aquesta llengua el poema ídix de Itskhoq Katsenelson (El kante del puevlo djidyó atemado). De la mateixa manera, les relacions de dominació entre les llengües han ocupat un lloc en les seves disquisicions (cf. Ver con Hélène Cixous, Marta Segarra ed.). D’ençà de l’any 2001, forma part de l’equip de recerca del filòleg francès Jean Bollack (de qui és traductor i col·laborador), des del qual aborda els conflictes d’interpretació al voltant de l’obra de Paul Celan. Aquesta activitat li ha permès de participar, amb els seus textos, en debats i seminaris a fora de Catalunya (París, Izieu, Nantes, Heidelberg i Ascoli).