A l’aguait de la vida. El càncer per la finestra (Diari 2007-2009)

Després del llibre Des de la finestra del càncer. Diari d’un Sézary (2005-2007), un diari escrit durant els mesos de quimioteràpia per fer front al càncer, arriba ara el següent: A l’aguait de la vida, els diaris dels anys 2007-2009. El subtítol El càncer per la finestra manifesta la sensació d’aquests anys de malalt controlat.

Sempre a l’aguait de la vida. Guaitar com a repte. Mirar per l’obertura petita del mètode «diari», que permet veure alguna peça, persona o objecte, que d’altra manera no es veuria. Així, l’autor s’exposa a ésser vist i aglapit. Els seus pensaments giren entorn dels eixos prevists: la malaltia (els metges i els sistemes sanitaris) i, amb major insistència, l’Església universal (el Vaticà, el Papa, etc.), diocesana (el bisbe, els graons d’autoritat, etc.), el poder econòmic, polític, mediàtic i les incidències en els ciutadans i, en especial, en els trepitjats i desatesos. A l’aguait de la vida en la mort.

D’ensurt en ensurt haguera estat un possible títol. Se’n sortirà ell i també l’economia, la política, l’Església? És hora de pensar i d’assajar un sistema econòmic, polític i eclesiàstic nou de veres. No s’hi valen reformes. Els qui són al front no volen ni valen per fer el canvi. És clar. D’on ens vindrà la salvació? Del poble. A l’aguait sempre.