Obra poètica (1974-2017)

A mesura que avançava en la lectura dels més de 400 fulls de poemes que formen aquest llibre de Bartomeu Bennàssar m’anava envaint una intensa sensació de llibertat. Sí, he dit de llibertat. Són uns quants milers de versos que han nascut i s’han manifestat sense ajustar-se a les crosses i els motlles convencionals que de costum són inherents al conreu del gènere literari que té en la versificació la seva identitat més primigènia. No hi trobam ni la rigidesa de les preceptives canòniques ni l’adaptació als trets expressius o als motius temàtics més característics d’un o altre corrent estètic. La paraula de Bennàssar en cap cas neix condicionada per la tradició literària. Ha prescindit de qualsevol mena de màscara. Ha optat per un registre fonamentat en la naturalitat, l’autenticitat i la franquesa. Tot i això, es tracta d’una manifestació nítida del que anomenam literatura d’idees. Ens trobam davant una veu que sempre parla en sintonia amb el tarannà moral, ideològic i humà del personatge real anomenat Bartomeu Bennàssar i Vicens (Felanitx, 1937). O sigui, el d’un homenot que ha fet un llarg i profitós recorregut com a autor de llibres de sociologia, de teologia, de reflexió humanística, de reculls poètics i de volums de dietaris. (Del pròleg de Damià Pons i Pons)