Dietari d’un confinat a una Mallorca pandèmica i de fira (15 de març – 15 de juny)

De sobte, des d’un cel net ens caigué damunt la vida un llamp i un tro, presagi de calabruixada, una tempesta total que ho pertorbaria tot sense ni temps per a pensar cap a on prendre, cametes me valguin. Així s’inicià una travessia en la mar embravida; les naus grosses, les petites també, s’engronsaven fort ferm. Els afectats, tots, els tripulants i els mariners, fent front al virus letal (covid-19/coro- navirus/SARS-CoV-2), des d’una imprevisió i falta de preparació fatals, semblàvem titelles o ombres xineses —aquests dies, un nom repetit— fent nyifes a l’horitzó per exorcitzar l’enemic; deixant-hi pell i vida en sacrifici expiatori als déus de la ciència i la tècnica, de l’atzar i de les provatures.

Confinat a casa, la meva sortida fou escriure allò que passava que no passava, allò que com a altaveu sentia que sentien els altres. «Escriu per mantenir-te condret mentre duri el temporal», manament de germana. Un dietari sense dates, sense datar ni explicitar el dia a dia. Així cada dia sembla dur el pes de tots els dies. (Del prefaci de l’autor)